“Sí, sí. Illes de natura endèmica; costes blaves i transparents, serralades indòmites o gent agitada i curiosa en recerca de presència històrica. Illes? No! Roques! Roques endogàmiques de futur fatídic, fecal i ferest. Malmenades aquestes per gent grollera: venuts i venedors (promotors alguns) i liberalismes de frenopàtic; un calador de pescadors inmobiliaris. Terres malbaratades pel tedi d´uns. Molts. Traginadors de saques d´antigues pessetes i d´armetjos i ferramentes per construir, destruir o per licitar els preus més indignes. Agressions constants: “un cafè amb llet? ¡No le entiendo! - Idò que sigui un white cofee, gràcies”. Traidors, indis-nadius sobretot, que ens faran llenegar de morros sobre el quitrà d´autopistes o el ciment de projectes fastuosos i aberrants que desdibuixen una fi propera a cops de buldózer i ens enfilen cap a un futur de certesa... una mar salada i eixuta... ja “non Nostrum”... Merda Nostrum!”
"Gimnetes", "De quitrà i de metles", "Armetjos de construcció", "Metlles a ran de terra",... o finalment crec el "dire" ha canviat el títol per "Somnis a 35 cèntims el kilo". Un any després d´haver escrit el projecte i renunciat a ell sembla ser que en Miquel Vives s´ha decidit a fer-ho... jo com a guionista he sigut el darrer en enterar-me... i encara no he vist el resultat... emperò m´és igual, m´agrada el fet d´esser sols el guionista, i m´agradi o no el producte final jo no l´hagués cedit si no estés content del guió... pel que m´han dit no és exactement el guió inicial... però... quan ho és?. En tot cas ha sigut una sorpresa i estic content que finalment s´hagi rodat... ara sols em queda veure´l!
Us en faré cinc cèntims de com començà tot això:
Aquest curiós projecte neix en una conversa de bar a on en Miquel Vives conta, o intenta contar, un estrany somni, al•lucinació o visió que havia tingut.
En aquesta imatge ell hi veia, cavalcant sobre les noves autopistes mallorquines, un nombrós grup d'indis nadius americans. Curiosa imatge,... estranya,... tal vegada... ridícula?... o això en pensava ell. Tant que no aconseguia fer-nos ho entendre, ni ell entendre el per què de la imatge. Parlava d'aquesta... "ridícula" visió tot llençant malediccions dels desastres que considerava sofrir com a amant d'aquesta la nostra terra; tot embullat i mesclant: animalades urbanístiques i cavalls, macro-autopistes i indis nadius americans, problemes d'aigua i més cavalls, quotidianes corrupcions i més indis, manca de dignitat d'un poble i més i més arguments descoordinats i llençats a l'atzar.
Essent, com érem a taula, "gent de cinema" no veiem cap punt d'unió, ni cap miraculós Mcgufin, ni cap trama o línia argumental ni tan sols sabíem si tenia, volia... o la idea mereixia cap guió cinematogràfic. Tot i això... dues setmanes més tard neixia, del cap ara també embullat d'en Miquel Àngel Llompart, "Gimnetes".
Una crida silenciosa als desastres urbanístics i als projectes de desmesura; un apunt de certes, quotidianes i corruptes, transcripcions telefòniques; una instantània rural d'una Mallorca a desaparèixer; uns mallorquins vistos com a indis en una reserva; ... una petita història d'immigrants; ...un conte africà a Europa.
I per què aquest títol? Idò perquè pensem que la història, tot i esser contada majoritàriament en wolof; parla, en definitiva, dels mallorquins i de Mallorca, és a dir; dels gimnetes i de Gimnèsia. Explicarem idò, breument, d´on ve el terme: Fa ja temps, concretament al 654 AC, els grecs entraven de nou en contacte amb els habitants de l'arxipèlag, amb motiu de les guerres greco-púniques. Dels illencs en parlaven els grecs com esquadrons militaritzats d'infanteria lleugera. A la infanteria lleugera, per l'escassesa de la seva indumentària, se'ls deia a Grècia els despullats, és a dir, en llengua grega, gimnetes. Aquest va ser, per consegüent, el nom que els grecs, en aquella topada, donaren als foners balears. Com a conseqüència, qualificaren les illes amb el corresponent adjectiu de pertinença, és a dir illes Gimnèsies... sí, sí, finalment sembla que el títol no serà aquest...emperò sense aquesta premisa mai no hagués escrit una història així.
....ELIPSI...
Hey ja és aquí... no comments
....ELIPSI...
Hey ja és aquí... no comments
