Slow Food

Slow Food (part I)


Slow Food (part II)

Qué dir d´Slow Food? darrera feina com a realitzador que em va fer plantejar no tornar-ho a intentar... si no fóra per n´Arantxa (fan única del... "producte") i per na Pepa Charro que durant el rodatge es va fer digne d'admirar per la seva gràcia i talent "coplero" (màgica despedida la del seu darrer dia de rodatge!!)... Aquesta nina triunfarà!
Del guió segueixo pensant que estava bé... rodonet... ambiciós (sense pretencions) però rodonet!. Ja m´ho va dir el senyor Dols... "si ho envies al concurs del CEF i tens la mala sort de guanyar... ja saps què poden produir! (Gran escola de Foto el CEF! i excel·lent feina la de n´Aline a producció (soleta-soleta pobreta!)). Emperò en Santander ja me va avisar el dia que recollia el premi: "¡Yo no te he votao!".

La pre-poducció, primer amb en Joan Dols i després amb en David Bonet també, va ser genial; visites amb en Joan Dols a quasi tots els desballestaments de Gimnèsia fins trobar la Ebro del 54... sessions de tècnic amb vinet a ca´n Joan Dols (Ah no! ara sí però en aquell moment... ca´n David!) i il·lusió, molta il·lusió!

Ja en rodatge veia com les coses anaven escapant; seqüències senceres que queien, personatges que desapareixien per complet, sense equip de vestuari i maquillatge (n´Aline va fer el que va poder compaginant producció i qualque moment de make up i vestuari), agressions d´espectadors del barri ( casi la "liamos" amb en Willy "El justciero" ) i per rematar... atac injustificable a Tortulango, l´Ebro del 54 que tant ens va costar trobar i amb tant d´amor fou restaurada i reconstruïda per na Fiona, na Sofía y el seu equip... Va quedar destrossada! fent impossible rodar el que quedava com estava previst. Pobre Jazz (el foquista) brutalment cremat pel sol o divertidíssim moment el de Javi Vicente que no apareixia a set i va haver de ser rescatat a les set del matí, en un estat qüestionable, de les urpes de "La Polilla"... De fet, amb el temps, pens que va ser un rodatge fantàstic tot i que no vaig quedar gaire content de l´acabat!

Emperò, tot i que no m´acaba d´agradar, hem de reconèixer que individualment i obviant les meves mancances en direcció i la tragèdia familiar que ens arribà en mig de la pre-producció...; les col.laboracions culinaries foren impagables, Koldo Royo aportà material, consell i ajustàrem els plats originals del guió a uns de millors seus, Pepa Charro ens va alegrar el drama... ella està meravellosa! en Melis ens va alliçonar a tots sobre professionalitat (i aquella dona que ve amb la cadira de casa i se posa a mirant-li els collo...), en Zuazaga va tenir la paciènciad´un sant... ja haviem rodat junts i ens tenia encisats amb aquells ulls tan expressius i aquella cara de caràcter! n´Eguriase va declarar-se tot un artista, el pobre Manu aguantà la manca (prevista) de pla, en Manuel Moreno acceptà fer de dolen en una història a on la resta eren tots bons, el nin quan es cridava acció aturava tota la malicia salvatge infantil que passejava al set i es lluïa i els Thomas Brothers... un 10!, sobretot gràcies a n´Adrià Martí per tota la increïble feina feta en "postpo" música, so i animació per suplir part del que no es va poder filmar... fantàstica la seva banda sonora... com sempre en les meves històries... original. (intentaré incloure al Blog part de les músiques fetes que no es van utilitzar al tall final... són brutaaals! Ets un Crack Adrià!)
Ah! agraïments al coreógraf del ball que no vaig poder incloure a crèdis i de qui encara no sé el nom. A tots els que hi participàreu ... gràcies!