Una cançó, ... un pensament.
Copsats per una natura que més que capritxosa sembla malparida, aquesta nova fatalitat, d´una existència per a mi tan propera, remou merdes del passat i aventura pors que ni volem ni necessitem. Els que aquí quedem pensem en tu... ara i sempre fins que la providència, que per a mi no divina, ens colpegi de nou tendenciosament. Je vous aime Geneviève...
No hay comentarios:
Publicar un comentario